28 de gen. 2012

NOVES FOTOGRAFIES DE LA PIRENA 2012

En German en el seu trajecte pel Pirineu ens deixa algines fotografies més d'ell i la cursa.
No descansa, per si no en tingués prou de la feina aprogita per anar a correr i visitar amics que viuen per altres Valls les d'Avui de la zona del Pallars.





Dinan i esperant l'etapa nocturna d'avui


L'Hotel on ha passat la nit

NOVA PÀGINA A FACEBOOK

Apreciats lectors, a partir d'ara també podreu seguir-nos a la nova pàgina de facebook vinculada a aquest blog, no dubteu fer-vos admiradors!!! 


26 de gen. 2012

PIRENA 2012

Un dels nostres membres en German Bueso porta una colla de dies treballant en aquesta cursa que creus el Pirineu amb gossos de tir. Gràcies per les imatges!



















21 de gen. 2012

NATCHSPEKTAKEL


Gràcies a la generositat d'Esports Naves Camprodon i Dynafit el passat 18 de gener és va cel.lebrar a Vallter 2000 el primer NACHSPEKTAKEL de Dynafit a Espanya, algun dels menbres de Fred Frontal hi varem estar convidats. NACHSPEKTAKEL és un event que va tenir el seu origen a Alemanya i que tal com indica el nom és tracta d'una nit espectacle, on en primer lloc es fa un test de material i finalment s'acaba amb un sopar, en el nostre cas a la cafeteria Les Marmotes a Vallter 2000.

Fred Frontal hi varem estar representats per en Marc Solà (Poma), en Ricard Riera, en Joan Pariró (Petxu), Pep Junca i jo  mateix Dani Rodriguez que m'estrenava en el mon de l'esqui de muntanya per la porta gran.

Poc després de les 19 H del 18 de gener del 2012 vaig anar a buscar en Marc a la botiga d'Esports Naves a Camprodon per tal de que em fes de taxista, varem encaminar en direcció setcases tot fent una parada tècnica ràpida a Vilallonga de Ter per recollir el germà d'en Marc, en Poma Gran, i acabar d'omplir de material el Suzuki, més pals, més botes i uns esquis per si de cas. 

Poca estona després varem arribar a Vallter on ja hi havia gairebé tothom i s'estava distribuïnt el material que portariem la resta de la nit. Malauradament les botes eren les de cada persona, les meves les vaig treure d'Esports Naves, eren un 46 i m'anaven una mica grosses que diessim, però pel que havia de fer ja n'hi havia prou. Una vegada calçats i amb tot el material varem començar la marxa acompanyats de la música que desprenia l'acordió d'en Petxu, els primers passos eren extranys s'em feia rar no tirar enrera, però semblava que això se'm donava prou bé, hi de seguida vaig començar a guanyar velocitat fins arribar a l'alçada d'en Carles i l'Anna, que estiraven un corretó de bicicleta tunejat per a l'ocasió on hi reposava el seu fill l'Eloi. Aquella va ser la posició que vaig mantenir fins a d'alt.




Al arribar a Les Marmotes m'esperava un nou descobriment, el "Collons de Vi Calent" si nois, si! quina veguda tant traidora, no se com ho vaig fer però sempre tenia el vas ple després d'haver-lo begut, la veritat és que vaig perdre el compte dels vasos que vaig beure. Tot acompanyat de bon ambient i com no de les ballerusques d'en Petxu i el seu acordió, tot plegat em recordava a un refugi al més pur estil tirolès, de tota manera crec que el que més va disfrutar de l'ocasió va ser el petit Eloi que quan no sonava l'acordió per què resposava sobre una taula no feia res més que repetir, no va! no va! mentre intentava premer les tecles per que sones alguna cosa, suposo que és tracte de les aventantges i inconvenients de ser un "natiu digital".



Poca estona més tard ens varem entaular per sopar, embotits, llangonisseta i grana de capella, tot acompanyat de més vi. Ai, ai com baixarem? preguntava dins el meu cap, mentre escoltava les magnífiques experiències alpines de la parella del "Mariner".



Al acabar de sopar varem continuar amb la gresca una estona més i els responsables de Dynafit ens varen sorprendre amb un molt bon obsequi. 

Finalment va arribar el moment de baixar, no vull dir que anés tocat però si que el meu equilibri no estava en les màximes condicions, mala peça per una baixada nocturna, varem encarrilar pista aball i la cosa semblava anar bé els esquis lliscaven de maravella llastima que perdia l'equilibri de tant en tant no se si pel vi calent o per la falta de llum que no em permetia veure l'inclinació de la pista, el curiós del cas és que no vaig pas caure en cap moment. Al arribar a baix varem entregar el material al responsable de Dynafit un tal Jordi i es va donar per concluida una magnífica betllada que la recordaré sempre.

Moltes gràcies.

10 de gen. 2012

ALBA MÀGICA

Degut a la coincidènciade l'anticicló i la lluna plena dels últims dies ens dona unes llums de matinada que et fan veure el mon de forma màgica. Per sort aquestes coses la crisí no ens les treu.