RETORNANT A FRED FRONTAL PER DANI

Apreciats lectors del nostre blog, tal i com sabeu la majoria, el passat 14 d'octubre vaig patir un petit accident que m'ha deixat apartat de l'activitat esportiva poc més d'un mes i mig, va ser baixant de Coll d'Ares prop de les 8:30 H quan un cabirol despistat que baixava a fondo del marge dret em va sortir al mig de la carretera i va impactar amib mi lateralment. Tot plegat va ser força escandalós i molt ràpid, no vaig tenir temps ni de tocar el fre, quan anant a més de 55 km/h vaig llepar el terra amb tot el meu costat esquerra, causant-me una luxació a la clavicula i que encara tinc en recuperacició, cremades per arreu de la cama, braç,... i el més vistós una traumatisme fort al cap que va causar la roptura complerta del casc i uns 15 punts dins l'ull esquerra. Vull donar gràcies aprofitant aquest escrit a la persona que em va fer companyia mentre no arribava l'ambulància i va recollir l'escampall de peces que hi havia per la carretera. Bé tot plegat s'ha saldat amb una broma de més de 1800 € en destrosses i una espatlla desplaçada uns cm que podré mostrar a la piscina i que trobo em farà més interessant,...

Fotografies poc abans de la gran ostia, fixeu-vos quin dia tant bonic per estimbar-se...

Avui per primer cop desde aproximadament el mes de maig he anat a correr amb els companys de Fred Frontal no m'ha costat aixecar-me doncs ja feia estona que tenia emoció des del llit estant, he pres un cafè al voltant de les 6 i cap a la plaça de Santa Maria a trobar-me amb la tropa,  he estat el primer d'arribar i he hagut d'esperar uns minuts perquè arribés en Ricard, en Cescu i molta estona més tard en German, sort que no feia fred, només un vent calent que em feia pensar amb la pobre neu de Vallter 2000. Ens hem abraçat i em començat a correr, he triat un recorregut fàcil i molt conegut, el camí del Masot fins a Font Rubí, hem començat a un ritme suau fàcil de portar i fent broma sobre en Roger i les seves matinades em rigut una estona. A mitja pujada ens hem trobat en Roger, el tio ja tornava de Font Rubí, l'aturada m'ha servit per recuperar una mica l'alè, un cop hem arrencat de nou m'han deixat un pel sol fins a d'alt, estan forts!!! A la baixada hem rigut una estona més i ja han sortit plans per fer de cara l'estiu que ve, com m'agrada veure en German entusiasmat (Veuràs quan ho sàpiga la Marta JA JA JA), tots els altres ens hi hem oposant pensat amb les nostres dones clar. Al final apretada de rosca i foto al mig de la rotonda. Genial!!!