Després de divagar una mica amb en Lluís Begudà i en "Poma" el Diumenge a la tarda varem decidir que el Dilluns aniriem a fer una volta per l'Empordà, no sabia pas que m'esperava.
Vam quedar el Dilluns a sota casa meva per barallar-nos amb el portabicicletes nou d'en Lluís, he de dir que hagues estat collonut si no s'hagues deixat els suports a Sant Pau, sort que amb un pel de logística improvitzada ho varem enllestir sense més conceqüencies.
Vam arribar a Vilajuïga i mig improvitzant vam enfilar la carretera que puja cap a Sant Pere de Rodes, al cap de munt les vistes eren maganífiques, tot i estar enterbolides pels núvols, sobre la zona de Cap de Creus i el Monestir de Sant Pere de Rodes. Tot seguit vam continuar per la carretera que porta fins el Port de la Selva, aquí haig d'agraïr l'habilitat d'en "Poma" ja que per sort meva vaig tenir un molt bon guia per tal d'evitar forats i grava durant tota la baixada.
Vam continuar per la carretera que voreja la costa. Per casualitat a Llança ens va sorpendre la trobada amb en Carles, l'Anna i el petit Eloi que passejaven vora la mar, després d'una ràpida conversa i sense adonar-nos'en ja enfilavem per sobre de Portbou camí de la Costa Vermella fins arribar a Banyuls, aquí en "Poma" va ser quan ens va acollonir de veritat, - Ei nois veieu aquell núvol que es veu a sobre la muntanya, dons anem allà JA JA JA i la carretera segueix la cresta JA JA JA...
Si, si amb en Lluís no ens ho podiem creure al devant nostre s'aixecava una muntanya uns 700 m sobre nostre...
Ja encarats, l'inici va ser força suau i l'ambient entre nosaltres era molt alegre i amb rialles constants, no sense oblidar les paraules màgiques d'en "Poma" - Ei nois reserveu i a d'alt penseu que és curt i que cada metre compte. Jo li feia un cas relatiu pensant que era per acollonir el personal mentre feia broma amb en Lluís. Al arribar al Coll de Madeloc la cosa va canviar radicalment, al devant meu hi havia unes rampes que si no era dret i amb esforç no podia ni moure les bieles, quantes vegades em van venir al cap les paraules d'en "Poma" i sort en vaig tenir ja que per mi sol hagues llençat la bicicleta. Al arribar a d'alt una imponent torre de vigilancia d'altres èpoques ens mostrava unes vistes d'espectacle i que de seguida em varen fer oblidar la desagradable sensació d'ofeg. No va ser fins la baixada que varem ser concients del que haviem pujat els frens treien fum!
Per rematar la feina i no abans de proveïr aigua vam encarar per una vall plena de vinyes per acabar al Coll de Banyuls on ens esperava una sorpresa final amb rampes del 18%. Ja a la baixada direcció Espolla el vent de sud ens va torturar una altre vegada fins arribar a Vilajuiga, no m'hagues pensat mai que el pla seria tant dur.
Vam acabar la feina amb un dinar curt ja que jo havia de pujar a Camprodon el més ràpid possible. D'aquí un temps ja explicaré per què.
Us deixó també el post al blog d'en Poma
Coll de Banyuls
Tour de Madeloc
Altimetries de bicivicigarrotxa
El track no està lleugerement escurçat degut a que em vaig quedar sense piles al GPS
