UNES MÉS DE LA PIRENA 2012

Aquest cop més blanques encara...

NOVES FOTOGRAFIES DE LA PIRENA 2012

En German en el seu trajecte pel Pirineu ens deixa algines fotografies més d'ell i la cursa.
No descansa, per si no en tingués prou de la feina aprogita per anar a correr i visitar amics que viuen per altres Valls les d'Avui de la zona del Pallars.

Dinan i esperant l'etapa nocturna d'avui

L'Hotel on ha passat la nit

NOVA PÀGINA A FACEBOOK

Apreciats lectors, a partir d'ara també podreu seguir-nos a la nova pàgina de facebook vinculada a aquest blog, no dubteu fer-vos admiradors!!! 

PIRENA 2012

Un dels nostres membres en German Bueso porta una colla de dies treballant en aquesta cursa que creus el Pirineu amb gossos de tir. Gràcies per les imatges!

NATCHSPEKTAKEL

Gràcies a la generositat d'Esports Naves Camprodon i Dynafit el passat 18 de gener és va cel.lebrar a Vallter 2000 el primer NACHSPEKTAKEL de Dynafit a Espanya, algun dels menbres de Fred Frontal hi varem estar convidats. NACHSPEKTAKEL és un event que va tenir el seu origen a Alemanya i que tal com indica el nom és tracta d'una nit espectacle, on en primer lloc es fa un test de material i finalment s'acaba amb un sopar, en el nostre cas a la cafeteria Les Marmotes a Vallter 2000.

Fred Frontal hi varem estar representats per en Marc Solà (Poma), en Ricard Riera, en Joan Pariró (Petxu), Pep Junca i jo  mateix Dani Rodriguez que m'estrenava en el mon de l'esqui de muntanya per la porta gran.

Poc després de les 19 H del 18 de gener del 2012 vaig anar a buscar en Marc a la botiga d'Esports Naves a Camprodon per tal de que em fes de taxista, varem encaminar en direcció setcases tot fent una parada tècnica ràpida a Vilallonga de Ter per recollir el germà d'en Marc, en Poma Gran, i acabar d'omplir de material el Suzuki, més pals, més botes i uns esquis per si de cas. 

Poca estona després varem arribar a Vallter on ja hi havia gairebé tothom i s'estava distribuïnt el material que portariem la resta de la nit. Malauradament les botes eren les de cada persona, les meves les vaig treure d'Esports Naves, eren un 46 i m'anaven una mica grosses que diessim, però pel que havia de fer ja n'hi havia prou. Una vegada calçats i amb tot el material varem començar la marxa acompanyats de la música que desprenia l'acordió d'en Petxu, els primers passos eren extranys s'em feia rar no tirar enrera, però semblava que això se'm donava prou bé, hi de seguida vaig començar a guanyar velocitat fins arribar a l'alçada d'en Carles i l'Anna, que estiraven un corretó de bicicleta tunejat per a l'ocasió on hi reposava el seu fill l'Eloi. Aquella va ser la posició que vaig mantenir fins a d'alt.

Al arribar a Les Marmotes m'esperava un nou descobriment, el "Collons de Vi Calent" si nois, si! quina veguda tant traidora, no se com ho vaig fer però sempre tenia el vas ple després d'haver-lo begut, la veritat és que vaig perdre el compte dels vasos que vaig beure. Tot acompanyat de bon ambient i com no de les ballerusques d'en Petxu i el seu acordió, tot plegat em recordava a un refugi al més pur estil tirolès, de tota manera crec que el que més va disfrutar de l'ocasió va ser el petit Eloi que quan no sonava l'acordió per què resposava sobre una taula no feia res més que repetir, no va! no va! mentre intentava premer les tecles per que sones alguna cosa, suposo que és tracte de les aventantges i inconvenients de ser un "natiu digital".

Poca estona més tard ens varem entaular per sopar, embotits, llangonisseta i grana de capella, tot acompanyat de més vi. Ai, ai com baixarem? preguntava dins el meu cap, mentre escoltava les magnífiques experiències alpines de la parella del "Mariner".

Al acabar de sopar varem continuar amb la gresca una estona més i els responsables de Dynafit ens varen sorprendre amb un molt bon obsequi. 

Finalment va arribar el moment de baixar, no vull dir que anés tocat però si que el meu equilibri no estava en les màximes condicions, mala peça per una baixada nocturna, varem encarrilar pista aball i la cosa semblava anar bé els esquis lliscaven de maravella llastima que perdia l'equilibri de tant en tant no se si pel vi calent o per la falta de llum que no em permetia veure l'inclinació de la pista, el curiós del cas és que no vaig pas caure en cap moment. Al arribar a baix varem entregar el material al responsable de Dynafit un tal Jordi i es va donar per concluida una magnífica betllada que la recordaré sempre.

Moltes gràcies.

ALBA MÀGICA

Degut a la coincidènciade l'anticicló i la lluna plena dels últims dies ens dona unes llums de matinada que et fan veure el mon de forma màgica. Per sort aquestes coses la crisí no ens les treu.

BTT AL LÍMIT DEL SUICIDI!

Us deixo un video que farà les del·licies dels més temeraris...

BON NADAL I PRÒSPER ANY NOU!!!

Apreciats lectors des de Fred Frontal Team us desitjem que passeu unes bones festes i feu treballar el cor tant com les dents.

UNA VOLTA PER FREIXANET

Una magnífica volta per Freixanet amb en German aquest matí passant pel "Guillot", "Can Rodó", "Can Bola", "Els Solans", "Rials" i "Can Pascal". Tot a la llum de la lluna de matinada.

Estirant després d'arribar

ESQUÍ DE MUNTANYA CANAL D'EN "PETXU" 10-12-2011

"Petxu com es diu aquesta canal.....?"....La canal d'en Petxu aixins es com varem bateixar la canal.

El dia no va començar molt be, pujant "ximeneies" el nostre amic Pep Junca va caure tota la pala sense poguer aturarse en cap moment, el van veure passar al costat de nosaltres sense poguer fer res de res, la imatge de la seva cara la tenim gravada a la nostre "retina"....... al final es va aturar...... i per el que podia haver passat, no va ser res de res, alguna cremadeta al braç i poca cosa mes, al menys durant el mateix dia amb calent res de res, segur que al dia seguent, el nostre Pep hu notaria mes....al menys es el que en passaria a mi , quan arribem a una edad ja sa sap.......la veritat es que no he tornat a veurel mes desde aquest dissabte, al vam trocar el mateix dia i ens va dir que estaba be.

Despres d'aquest incident vam continuar la sortida, cap al a canal propiament........que encara no sabem com es diu per nosaltres la "canal d'en Petxu".......Joan Pairo, Cescu Vila, Ricard Riera , Paraka, (olot) i jo mateix Germán Bueso......despres del sobresalt, tothom anabam amb una mica mes de compte, per si acas.....de fet despres de veure caure al nostre amic, la "collonamenta" era general.......esmorçar de entrepa al costat frances, .....per remontar seguidament per la cara Nord de Bacivers, a l'entrada de la canal es varem trobar a dos companys de Girona, si tinc memoria es deian Marc i Sito i tots set empreniam junts la pujada de la canal, la neu un pel dura pero millor que la neu de les cares suds, el suficient per que el clau del granpó es claves 2 o 3 cm.

Dels que anabam per la part nostre el que te mes experiencia te es en Petxu, ens va fer un consell abans de sortir:.....!!!nois els granpons ben collats, per que si es desmontan a mitja canal ......!!!!problemes...!!.......no et preocupis Petxu l'hi varem contestar.....adivineu dels que anabam a qui se l'hi van caure......? en deixeu un comentari de qui penseu que l'hi va passar.......!!!!.

Sense cap incident mes vam arribar al cim de Bacivers, desde alla van treure pells i cap avall, fins el llac de Bacivers per despres remontar fins arribar al pas del Bou, tornem a treure pells i baixem direcccio la cafeteria de Marmotes, baixada per l'estadi i finita la sorida, total unes 4 hores i un quart i uns 1000 mts de desnivells acumulats de baixada, a part de la caiguda del nostre amic, un bon dia de ski.

Salud i força neu.......!!!!!!!!!!